Versión en Castellano más abajo

Benet Andújar (Morón de la Frontera, 1972) va ser l'inspirador d'una empresa anomenada Edutac (2008), que es dedica al món de l'ensenyament. Llicenciat en matemàtiques va estudiar coaching quan va veure que l'escola no cobria "les meves necessitats però tampoc les de l'alumnat". Després que l'any passat assessorés els alumnes de batxillerat de l'Institut Blanxart de Terrassa, enguany s'ha traslladat a Vacarisses per donar una empenta i eines de treball al professorat de l'institut del municipi. El mes de setembre passat, va impartir-hi un taller als docents i més enllà d'aquelles hores s'ha compromès a fer-ne un seguiment per resoldre els dubtes que vagin sorgint al llarg del curs. No és el primer cop que Andújar ha estat a Vacarisses, fa un parell d'anys va ser a l'institut com a professor substitut.

Ha parlat de pares, nens i professors. Cal fer un treball específic en tots ells?
És important incidir sobre els tres membres del triangle. Entenem l'individu com un ésser complet sotmès a la influència de diversos factors: l'àmbit acadèmic, el familiar, amb un paper molt actiu dels pares, i l'extraescolar. Intentem que les eines que donem serveixin per anar directes a l'arrel del conflicte i per això cal incidir en els pares perquè es puguin comunicar millor amb els fills; en els professors perquè sàpiguen afrontar els canvis que es produeixen en l'adolescència i el seu impacte en les relacions a l'aula, i en el jove, perquè és qui ens necessita i és qui s'ha d'ajudar.

El model educatiu actual respon a les necessitats dels alumnes?
En el món educatiu s'estan produint molts canvis ràpidament. La manera d'ensenyar que tenim és la que hem après d'anteriors generacions. L'experiència i vivències que el professorat té i pot transmetre porta un ritme molt diferent del que necessita ara mateix l'alumnat. Per exemple, amb les noves tecnologies. Per això, el que hem de fer és donar eines a l'alumnat i als docents perquè siguin capaços de gestionar tots aquests canvis. Prohibint mòbils o ordinadors no aconseguim res.

Així, aposta per canviar-lo?
L'ensenyament actual està massa allunyat de la realitat. I no només en noves tecnologies, sinó també en valors. A principi del segle XX l'escola era una fàbrica més, es tractava de produir persones educades i amb coneixements, i es va deixar de banda la importància de la persona i del creixement complet, no tan sols intel·lectual sinó també afectiu, emocional i relacional. Aquesta crisi també ens ha servit per adonar-nos que falta una revolució, un altre cop. Tornem a l'època del caràcter.

Potser qui va més perdut en tot això són els mestres...
En els darrers anys el professorat ha estat molt criticat i ha perdut molta autoritat. Crec que ha estat menystingut quan és una de les professions més importants en una societat. El docent se sent indefens, veu que cada dos per tres hi ha reformes educatives i que els qui les han de dirigir o implantar no l'encerten... Fa falta més unitat a l'hora de pensar com volem l'educació de la Catalunya d'aquí 50 anys. Cal més formació no només per transmetre coneixements, sinó també per saber com gestionar una aula amb més de vint alumnes amb caràcters i problemàtiques socials tan diferents.

En els darrers anys, hi ha dos models educatius imperants: el més clàssic, basat en exàmens i control rígid, i el més innovador, basat en projectes i a crear nens poc competitius. Quin creu que és el model més vàlid?
Els dos tenen coses molt positives i constructives. El que cal fer és buscar què tenen en comú i funciona per treure'n més potencial. Del sistema tradicional m'agrada el control de la disciplina i la cultura de l'esforç, en canvi, de l'escola oberta m'agrada que posa molt el focus en l'alumne. L'ideal seria una conglomerat de les dues versions. Cal ajudar el professorat i la direcció dient-los que els dos mons són possibles i compatibles. No podem perdre el coneixement i experiència dels mestres veterans però tampoc infravalorar els joves que tenen facilitats per tot el món tecnològic. Cal donar-los eines perquè els docents també creixin i confiïn, i sobretot gaudeixin de la feina perquè si ho fan segur que això repercuteix positivament en l'alumnat.

Val la pena ensenyar aquestes eines a professors i alumnes de secundària? No seria millor centrar-se en primària?
Mai és tard per implantar un estil educatiu o uns valors. Jo sempre els pregunto als alumnes com es veuen d'aquí a quinze anys. Això és el que s'ha de treballar. Què vols ser? Quins aspectes personals i col·lectius vols millorar? Tant és l'edat en què es trobin. La majoria vol millorar en autoestima, en sentir-se integrat en el grup, relacions amb els amics o amb els pares... Hem de mirar els alumnes no com un problema sinó com a persones amb un propòsit a la vida.

La crisi ha propiciat que moltes persones entrin en el món de la docència perquè és una feina estable. Què en pensa?
No em sembla malament però han de saber que tenir una carrera no et fa més intel·ligent que els alumnes. També el professor pot aprendre i molt dels joves. Quan els alumnes detecten que el professor no és vocacional i no es preocupa realment per ells, van per ell i és quan comencen els problemes dins i fora l'aula. Si ets net i transparent i tens un respecte profund per l'alumne, ells ho noten i et tracten diferent. No podem transformar una persona en mestre de vocació però sí que podem ensenyar-li com fer-ho perquè gaudeixi del dia a dia.

Versión en Castellano

"El profesor se encuentra indefenso"

Benet Andújar (Morón de la Frontera, 1972) fue el inspirador de una empresa llamada Edutac (2008), que se dedica al mundo de la enseñanza. Licenciado en matemáticas estudió coaching cuando vió que la escuela no cubría "mis necesidades pero tampoco las del alumnado". Después de que el año pasado asesorara a los alumnos de bachillerato del Instituto Blanxart de Terrassa, este año se ha trasladado a Vacarisses para dar un empujón y herramientas de trabajo al profesorado del instituto del municipio. En septiembre pasado, impartió un taller a los docentes y más allá de aquellas horas se ha comprometido a hacer un seguimiento para resolver las dudas que vayan surgiendo a lo largo del curso. No es la primera vez que Andújar ha estado en Vacarisses, hace un par de años fue como profesor sustituto.

Ha hablado de padres, niños y profesores. Hay que hacer un trabajo específico en todos ellos?
Es importante incidir sobre los tres miembros del triángulo. Entendemos al individuo como un ser completo sometido a la influencia de varios factores: el ámbito académico, el familiar, con un papel muy activo de los padres, y la extraescolar. Intentamos que las herramientas que damos sirvan para ir directos a la raíz del conflicto y por eso hay que incidir en los padres para que se puedan comunicar mejor con los hijos; en los profesores para que sepan afrontar los cambios que se producen en la adolescencia y su impacto en las relaciones en el aula, y en el joven, porque es quien nos necesita y es quien ha de ayudar.

El modelo educativo actual responde a las necesidades de los alumnos?
En el mundo educativo se están produciendo muchos cambios rápidamente. La manera de enseñar que tenemos es la que hemos aprendido de anteriores generaciones. La experiencia y vivencias que el profesorado tiene y puede transmitir lleva un ritmo muy diferente de lo que necesita ahora mismo el alumnado. Por ejemplo, con las nuevas tecnologías. Por eso, lo que tenemos que hacer es dar herramientas a los alumnos y los docentes para que sean capaces de gestionar todos estos cambios. Prohibiendo móviles u ordenadores no conseguimos nada.

Así, apuesta por cambiarlo?
La enseñanza actual está demasiado alejado de la realidad. Y no sólo en nuevas tecnologías, sino también en valores. A principios del siglo XX la escuela era una fábrica más, se trataba de producir personas educadas y con conocimientos, y se dejó de lado la importancia de la persona y del crecimiento completo, no sólo intelectual sino también afectivo, emocional y relacional. Esta crisis también nos ha servido para darnos cuenta de que falta una revolución, de nuevo. Volvemos a la época del carácter.

Quizás quien va más perdido en todo esto son los maestros ...
En los últimos años el profesorado ha sido muy criticado y ha perdido mucha autoridad. Creo que ha sido menospreciado cuando es una de las profesiones más importantes en una sociedad. El docente se siente indefenso, ve que cada dos por tres hay reformas educativas y que quienes las han de dirigir o implantar no aciertan ... Hace falta más unidad a la hora de pensar cómo queremos la educación de la Cataluña de aquí 50 años. Hacer más formación no sólo para transmitir conocimientos, sino también para saber cómo gestionar un aula con más de veinte alumnos con caracteres y problemáticas sociales tan diferentes.

En los últimos años, hay dos modelos educativos imperantes: el más clásico, basado en exámenes y control rígido, y el más innovador, basado en proyectos,  y a crear niños poco competitivos. ¿Cuál cree que es el modelo más válido?
Los dos tienen cosas muy positivas y constructivas. Lo que hay que hacer es buscar qué tienen en común y funciona para sacar más potencial. Del sistema tradicional me gusta el control de la disciplina y la cultura del esfuerzo, en cambio, de la escuela abierta me gusta que pone mucho el foco en el alumno. Lo ideal sería una conglomerado de las dos versiones. Hay que ayudar al profesorado y la dirección diciéndoles que los dos mundos son posibles y compatibles. No podemos perder el conocimiento y experiencia de los maestros veteranos pero tampoco infravalorar los jóvenes que tienen facilidades para todo el mundo tecnológico. Hay que darles herramientas para que los docentes también crezcan y confíen, y sobre todo disfruten del trabajo porque si lo hacen seguro que esto repercute positivamente en el alumnado.

Vale la pena enseñar estas herramientas a profesores y alumnos de secundaria? No sería mejor centrarse en primaria?
Nunca es tarde para implantar un estilo educativo o unos valores. Yo siempre les pregunto a los alumnos cómo se ven dentro de quince años. Esto es lo que hay que trabajar. ¿Qué quieres ser? ¿Qué aspectos personales y colectivos quieres mejorar? Tanto da la edad en que se encuentren. La mayoría quiere mejorar en autoestima, sentirse integrado en el grupo, relacionarse con los amigos o con los padres ... Tenemos que mirar los alumnos no como un problema sino como personas con un propósito en la vida.

La crisis ha propiciado que muchas personas entren en el mundo de la docencia porque es un trabajo estable. ¿Qué piensa?
No me parece mal pero deben saber que tener una carrera no te hace más inteligente que los alumnos. También el profesor puede aprender y mucho de los jóvenes. Cuando los alumnos detectan que el profesor no es vocacional y no se preocupa realmente por ellos, por él y es cuando empiezan los problemas dentro y fuera del aula. Si eres limpio y transparente y tienes un respeto profundo por el alumno, ellos lo notan y te tratan diferente. No podemos transformar una persona en maestro de vocación pero sí podemos enseñarle cómo hacerlo para que disfrute del día a día.